Nova sentència del Suprem sobre el complement d’IT del Conveni SISCAT

Existeix un conflicte judicial des de ja fa més de 5 anys relatiu al complement que les entitats han d’abonar durant una IT (incapacitat temporal) o durant una suspensió del contracte per naixement, en previsió d’allò que es contempla al Conveni col·lectiu SISCAT.

En aquest conflicte hi havia dos arguments d’oposició per part de les entitats:

Discutir si era o no obligatori incloure les guàrdies mèdiques realitzades pel professional en el càlcul del complement; discussió que sembla estar ja resolta en el sentit que efectivament, aquestes s’inclouen per entendre que són retribució fixa i periòdica.

Plantejar que els efectes econòmics d’aquestes reclamacions com a màxim podien ser de 3 mesos retroactius a comptar des de la data de la seva reclamació.

Respecte del segon punt, ja s’havien obtingut sentències del Tribunal Suprem que resolien favorablement a la tesi defensada per VALLBÉ. Ara bé, en data 6 de febrer de 2025, la Sala Social del Tribunal Suprem ha resolt que aquests 3 mesos de prescripció s’aplicarà sigui quina sigui la naturalesa de la incapacitat temporal.

Així doncs, el Tribunal Suprem conclou que resulta indiferent la naturalesa de la baixa mèdica (ja sigui per malaltia comuna, risc d’embaràs o maternitat), per a poder aplicar els efectes retroactius dels 3 mesos que es contemplen a l’article 53 de la LGSS.

La importància d’aquesta nova resolució rau en el fet que per la part contrària s’havia intentat defensar la tesi que tenint en compte que la incapacitat temporal, en el cas concret, derivava de risc d’embaràs, l’aplicació retroactiva dels 3 mesos resultava discriminatòria. Posicionament que en cap cas comparteix la Sala Social del Tribunal Suprem.

Ara caldrà revisar tots els procediments judicials que estan en marxa sobre aquesta matèria, per informar de l’existència d’aquesta sentència i que la tinguin en compte a l’hora de solucionar cada cas concret.