Novetats en matèria d’estrangeria: regularització

Mitjançant el BOE de data 15 d’abril de 2026, s’ha publicat el Reial Decret 316/2026, de 14 d’abril, pel qual es modifica el Reial Decret 1155/2024, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats de les persones estrangeres a Espanya i la seva integració social.

El nucli de la reforma sobre el reglament d’estrangeria pretesa per aquest Reial Decret és, entre d’altres addicions a la norma reglamentària, la incorporació de dues noves vies temporals d’accés a autoritzacions per circumstàncies excepcionals, introduint la regulació de l’anomenada via de la «regularització massiva», informada des de fa mesos pels mitjans de comunicació. Trobem, doncs, dues disposicions addicionals que regulen els procediments de sol·licitud d’autorització de residència per circumstàncies excepcionals, un arrelament social i un arrelament extraordinari.

Disposició addicional vintena: per a sol·licitants de protecció internacional

Pel que fa a la disposició addicional vintena, aquesta es dirigeix a aquells ciutadans i ciutadanes sol·licitants que hagin presentat o formalitzat una sol·licitud de protecció internacional a Espanya (asil) i que acreditin trobar-se a territori espanyol abans de l’1 de gener de 2026. Aquests sol·licitants no poden trobar-se tramitant una autorització de concessió, pròrroga, renovació o modificació d’autoritzacions d’estança o residència. Tampoc pot haver sigut titular d’una de les autoritzacions de residència per a persones desplaçades arran del conflicte armat d’Ucraïna.

Entre d’altres requisits, trobem la necessitat d’aportar passaport actualitzat o, si no s’ha pogut renovar, el caducat, acreditar una permanència ininterrompuda a Espanya de cinc mesos anterior a la data de presentació de la sol·licitud, no tenir antecedents penals en els termes establerts a l’article 126 d) del Reglament d’estrangeria (no antecedents penals en els països on s’hagi residit en els darrers cinc anys).

Es permetrà sol·licitar de forma simultània aquesta autorització pels ascendents en primer grau, cònjuge o parella de fet registrada, que formin part de la unitat familiar del sol·licitant.

Com a novetat, i per facilitar la ràpida incorporació dels sol·licitants a la situació regular, es preveu que amb la comunicació de l’inici del procediment (admissió de la sol·licitud) s’habilitarà al sol·licitant, de forma provisional i fins a la resolució definitiva, a residir i treballar per compte aliè i propi, sense limitacions geogràfiques (a qualsevol part del territori espanyol) ni d’ocupació (per a qualsevol ocupació).

Els terminis de resolució d’aquest procediment són els habituals, 3 mesos des de l’entrada per registre de la sol·licitud. Mentre se substancia el procediment, la persona sol·licitant es troba emparada encara per la seva sol·licitud de protecció internacional. El silenci administratiu és negatiu, entenent que s’ha denegat la sol·licitud. Es pot presentar per via telemàtica o presencial, fent ús de model específic per aquest procediment.

Si es concedeix l’autorització, la persona interessada, la persona estrangera, ha de desistir de la sol·licitud de protecció internacional o del recurs pendent.

Aquesta autorització tindrà una durada d’un any. Es considerarà residència temporal per circumstàncies excepcionals, per arrelament social. Un cop arribada la data de caducitat, podrà modificar-se per una autorització de residència i treball inicial per via de la modificació de la situació de residència a residència i treball, regulada a l’article 191 del Reglament.

Val a dir que aquesta via és excepcional, amb una finestra de vigència molt petita: les sol·licituds s’han de presentar abans del 30 de juny de 2026.

Disposició addicional vint-i-unena: situació d’Arrelament Extraordinari

La nova disposició addicional vint-i-unena crea una autorització de residència temporal per arrelament extraordinari, que és pròpiament la figura de regularització flexible comentada pels mitjans de comunicació.

Com a requisits, es repeteixen els dirigits als interessats sol·licitants de protecció internacional, però amb la diferència que no cal trobar-se en situació de sol·licitant de protecció internacional.

Es demana no trobar-se immers en procediments de concessió, pròrroga, renovació ni modificació de situacions d’estança o residència, ni tampoc haver estat titular d’autorització derivada de ser persona desplaçada arran del conflicte armat d’Ucraïna.

Val a dir, però, per més obvi que sigui, que el sol·licitant no pot disposar d’una autorització d’estança o residència vigent, doncs el requisit essencial per optar a aquesta via és trobar-se en situació irregular.

Pel que fa a la permanència, es demana igualment acreditar una permanència mínima a l’Estat espanyol d’abans de l’1 de gener de 2026 i que s’acreditin 5 mesos de permanència a territori espanyol anteriors a la data de presentació de la sol·licitud.

Respecte a la resta de documentació (passaport, antecedents penals), mateixos requisits que a la DA20.

Com a tret diferencial de l’anterior via, en la de l’arrelament extraordinari, es demana trobar-se en una de les tres situacions que es descriuen:

1.- Haver treballat o acreditar intenció de treballar (per compte d’altri amb oferta o per compte propi amb declaració responsable) durant la permanència a Espanya.

Aquí s’obren dues possibilitats:

• La primera és acreditar que s’ha treballat, sense que consti que sigui necessari aportar un contracte de treball. Tampoc es demana al Reial Decret un temps mínim de treball dins la permanència en territori espanyol.
• La segona de les opcions és acreditar que es vol treballar, tot aportant un contracte de treball o promesa de contracte que prendrà eficàcia un cop es concedeixi l’autorització que se sol·licita. En aquest segon cas, no es demana acreditar que s’estava treballant abans, sinó que es treballarà un cop hi hagi resolució favorable.

El/els contractes que s’aportin hauran de garantir una prestació de serveis de 90 dies en un any.

2.- Conviure a Espanya, juntament amb la unitat familiar, fills menors o majors, però que tinguin discapacitat que necessitin cures. També es valoraran unitats familiars on convisqui el sol·licitant amb ascendents de primer grau. No s’especifica que l’ascendent tingui necessitats de cures per tercera persona ni que sigui dependent.

3.- Trobar-se en situació de vulnerabilitat acreditada per les entitats competents, incloent-hi determinades entitats del tercer sector inscrites.

Igual que en la disposició addicional vintena, es permeten presentacions simultànies per les unitats familiars (fills menors, cònjuge o parella de fet registrada).

De la mateixa manera, mentre se substanciï el procediment, des que es notifiqui l’inici de la tramitació del procediment, al sol·licitant se li concedirà una autorització provisional que li permet residir i treballar, sense limitacions territorials ni d’ocupació.

Els terminis de resolució són els mateixos, tres mesos des que es presenta la sol·licitud, sent que el silenci administratiu (no resolució expressa) seria negatiu, denegant de forma tàcita l’autorització.

Aquesta autorització té la mateixa durada: un any. Es considerarà residència temporal per circumstàncies excepcionals, per arrelament extraordinari. Un cop arribada la data de caducitat, podrà modificar-se per una autorització de residència i treball inicial per via de la modificació de la situació de residència a residència i treball, regulada a l’article 191 del Reglament.

Novament, ens trobem davant una finestra temporal molt petita per presentar aquestes sol·licituds: les sol·licituds s’han de presentar abans del 30 de juny de 2026.

Aquestes dues vies de regularització entren en vigor l’endemà de la publicació del decret en el BOE, és a dir, el pròxim 16 d’abril de 2026, tal com fixa la Disposició Final Segona.