El TS sobre la concessió de neteja personal

El Tribunal Suprem dicta sentència resolent definitivament el debat sobre la concessió de 10 minuts per a la neteja personal en centres assistencials.

En els darrers anys s’ha substanciat un intens debat respecte de la concessió de 10 minuts per a la neteja personal abans de dinar i d’abandonar el treball al personal de centres assistencials, contemplada en l’article 7.2 del Reial decret 664/1997, sobre la protecció contra agents biològics durant el treball.

Donada la particularitat de l’activitat pròpia d’un centre assistencial, no es pot obviar que el contacte que presenten les persones professionals amb els agents biològics té lloc al llarg de tota la jornada i de manera continuada i imprevisible, per la qual cosa la necessitat d’higiene personal no es limita a dos moments concrets com els que es preveuen a la citada norma – cosa que no seria funcional – sinó que exigeix que sigui constant i que es practiqui tan sovint com ho requereixi la pràctica assistencial.

De fet, així ho preveu la mateixa Guia tècnica per a l’avaluació de prevenció dels riscos relacionats amb l’exposició a agents biològics de l’Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball.

A més, resulta especialment indicatiu el fet que, en aquests casos, serà la mateixa avaluació de riscos laborals la que contempli, com a mesura preventiva, que la persona treballadora s’absenti sempre que sigui precís, el que ja suposa, per se, una considerable millora de la norma mínima necessària.

Doncs bé, acabem de rebre la primera sentència del Tribunal Suprem que es pronuncia al respecte en un centre adscrit al SISCAT, que confirma la tesi exposada; argumenta que no és raonable aplicar els descansos previstos a l’art. 7.2 del Reial decret 664/1997 quan es tracta d’activitats que obliguen la persona treballadora a mantenir una contínua i freqüent higiene personal, que constitueix una pràctica habitual intrínseca i consubstancial a les mateixes funcions del lloc de treball – es repeteix diàriament en reiterades ocasions al llarg de la jornada laboral, en contraposició amb d’altres en què no existeix dita continuada necessitat per tractar-se de contactes deliberats amb els agents biològics -. Per tant, no té sentit que es concedeixin, a més, els mencionats dos períodes de deu minuts, ja que seria del tot reiteratiu.

Certament, amb anterioritat (l’any 2022) el Tribunal Suprem ja es va pronunciar en aquesta qüestió, que va afectar el Servicio Vasco de Salud, però és el primer cop que resol el conflicte en un centre del SISCAT, i que entenem, d’aplicació igualment als centres sanitaris privats, als centres residencials, de persones discapacitades, i en definitiva, en tots aquells centres on el risc d’exposició a agents biològics no sigui una manipulació deliberada.

Es tracta, per tant, d’una sentència de notòria importància i transcendència, que fa necessari reexaminar tots els procediments judicials en curs que versin sobre aquesta qüestió, a fi i efecte d’advertir sobre l’existència d’aquesta línia d’interpretació del Tribunal Suprem per tal de tenir-la en consideració en la solució de cada cas concret.