Nova regulació del permís de naixement i cura del menor

En el BOE del 30 de juliol de 2025 s’ha publicat el Reial decret llei 9/2025, de 29 de juliol, pel qual s’amplia el permís de naixement i cura.

Es tractava de completar la transposició de la Directiva (UE) 2019/1158 del Parlament Europeu i del consell, de 20 de juny de 2019, relativa a la conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors, així com d’aclarir l’aplicació a les famílies monoparentals i als empleats públics d’alguns dels permisos de conciliació.

S’ha fet en els següents termes:

Primer.– L’article primer modifica l’article 48.4 i 5 del text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, ampliant la durada de la suspensió del contracte per naixement, adopció, guarda amb finalitats d’adopció i acolliment, a 19 setmanes (ara eren 16) i establint per llei (fins ara era un criteri judicial) una durada de 32 setmanes per a les famílies monoparentals.

Es manté, sense canvi:

• Que les suspensions podran gaudir-se en règim de jornada completa o de jornada parcial, previ acord entre l’empresa i la persona treballadora, i segons es determini reglamentàriament.
• Que la persona treballadora haurà de comunicar a l’empresa, amb una antelació mínima de quinze dies, l’exercici d’aquest dret en els termes establerts, si és el cas, en els convenis col·lectius.
• Que, quan els dos progenitors que exerceixin aquest dret treballin per a la mateixa empresa, l’adreça empresarial podrà limitar el seu exercici simultani per raons fundades i objectives, degudament motivades per escrit.

S’aclareix que, a l’efecte del que es disposa en aquest apartat, el terme de mare biològica inclou també a les persones trans gestants.

Es fan una sèrie de precisions:

a) En els casos de part prematur i en aquells en què, per qualsevol altra causa, el nounat hagi de romandre hospitalitzat a continuació del part, el període de suspensió podrà computar-se, a instàncies de la mare biològica o de l’altre progenitor, a partir de la data de l’alta hospitalària. S’exclouen d’aquest còmput les sis setmanes posteriors al part, de suspensió obligatòria del contracte de la mare biològica.

b) En els casos de part prematur amb falta de pes i en aquells altres en què el nounat precisi, per alguna condició clínica, hospitalització a continuació del part, per un període superior a set dies, el període de suspensió s’ampliarà en tants dies com el nascut es trobi hospitalitzat, amb un màxim de tretze setmanes addicionals, i en els termes en què reglamentàriament es desenvolupi (aquesta precisió ja existia)

c) En el supòsit de defunció del fill o filla, el període de suspensió no es veurà reduït, tret que, una vegada finalitzades les sis setmanes de descans obligatori, se sol·liciti la reincorporació al lloc de treball (es manté igual).

d) En cas de defunció d’un dels progenitors, l’altre progenitor podrà fer ús de la totalitat o, si és el cas, de la part que resti de permís.

S’aclareix la forma de suspensió del contracte de cadascun dels progenitors per la cura de menor de manera que la seva distribució queda de la manera següent:

a) Sis setmanes ininterrompudes immediatament posteriors al part seran obligatòries i hauran de gaudir-se a jornada completa (no es modifica)

b) Onze setmanes, vint-i-dues en el cas de monoparentalitat, que podran distribuir-se a voluntat de la persona treballadora, en períodes setmanals a gaudir de forma acumulada o interrompuda i exercitar-se des de la finalització de la suspensió obligatòria posterior al part fins que el fill o la filla compleixi dotze mesos. No obstant això, la mare biològica podrà anticipar el seu exercici fins quatre setmanes abans de la data previsible del part.

c) Dues setmanes, quatre en el cas de monoparentalitat, per a la cura del menor que podran distribuir-se a voluntat de la persona treballadora, en períodes setmanals de forma acumulada o interrompuda fins que el fill o la filla compleixi els vuit anys. Aquestes dues setmanes seran aplicables als naixements o adopcions produïts a partir del 2 d’agost de 2024.

Segon.- L’article segon modifica el text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic per assimilar aquest nou model als empleats públics.

D’una banda, (article 49 EBEP) s’incrementa, la durada del permís retribuït per naixement per a la mare biològica, per adopció, acolliment o guarda a dinou setmanes per a cada progenitor, adoptant, acollidor o guardador, de les quals sis setmanes seran obligatòries, s’hauran de gaudir de forma immediata després el part o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció o la decisió administrativa de guarda amb finalitats d’adopció o d’acolliment, a jornada completa, onze setmanes que podran distribuir-se a voluntat de les persones progenitores, per setmanes, fins que el menor compleixi dotze mesos i dues setmanes restants per a la cura parental que podran distribuir-se per setmanes fins que el menor compleixi vuit anys.

S’aclareix que el permís per naixement s’ampliarà en dues setmanes més, en els supòsits de naixement o adopció múltiples, o discapacitat, en un total per a tots dos progenitors, corresponent en tot cas una setmana per a cadascun d’ells.

En el cas de les famílies monoparentals, aquest permís tindrà una durada de trenta-dues setmanes, de les quals sis setmanes seran obligatòries i s’hauran de gaudir de forma immediata després del part o de la resolució judicial per la qual es constitueixi l’adopció o la decisió administrativa de guarda amb finalitats d’adopció o d’acolliment, a jornada completa, vint-i-dues setmanes que podran distribuir-se a voluntat, per setmanes, fins que el menor compleixi dotze mesos i quatre setmanes restants per a la cura parental que podran distribuir-se per setmanes fins que el menor compleixi vuit anys.

Finalment, en relació amb el permís parental contingut en l’article 49.g), s’aclareix la naturalesa no retribuïda que mantenia des de la seva inclusió en el Real Decret-Llei 5/2023, de 28 de juny, i s’estableix una durada de vuit setmanes.

Tercer.- L’article tercer modifica el text refós de la Llei General de la Seguretat Social, i, concretament, es modifica el seu article 178, en el qual es regulen els requisits dels beneficiaris de la prestació per naixement i cura del menor fent exprés esment que han d’estar en alta o situació assimilada a l’alta a l’inici de cada període de descans.

També es procedeix a la modificació dels articles 181 i 182 reguladors del règim jurídic del subsidi per naixement amb la finalitat d’adaptar la terminologia, així com ampliar la mateixa en supòsits de monoparentalitat d’acord amb la reforma duta a terme en el text refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors.

Quart. – La disposició transitòria única disposa l’aplicació retroactiva des del 2 d’agost de 2024 de la suspensió del contracte de treball en dues setmanes per cures parentals que es poden gaudir fins als vuit anys d’edat del menor.

Així mateix, s’estableix que el gaudi d’aquestes setmanes es podrà sol·licitar a partir de l’1 de gener de 2026.

Cinquè. – La disposició final tercera determina la seva entrada en vigor l’endemà de la seva publicació en el BOE. Entra en vigor, doncs, demà 31 de juliol de 2025.