VALLBÉ assessora la UB i la UdL en el conflicte sobre els increments salarials del personal investigador contractat amb finançament extern

El Tribunal Suprem conclou que les condicions salarials del personal investigador contractat a través del programa Ramón y Cajal es regeixen principalment per les convocatòries que regulen aquestes ajudes, sempre que garanteixin una remuneració superior a la prevista al conveni col·lectiu. La resolució avala la interpretació defensada per Vallbé en l’assessorament a la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Lleida (UdL).

La sentència del Tribunal, d’especial rellevància per a les universitats públiques catalanes, posa fi al debat sobre si aquest col·lectiu tenia dret a percebre els increments retributius amb efectes de l’1 de gener de 2023 en els mateixos termes que el personal docent i investigador no vinculat a finançament extern.

La decisió s’emmarca en una controvèrsia que afectava el personal investigador contractat amb càrrec a aquestes ajudes estatals d’excel·lència, destinades a captar i consolidar talent investigador en universitats i centres de recerca.

El conflicte es va iniciar arran d’una demanda de conflicte col·lectiu formulada per CCOO contra la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat de Lleida (UdL). El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar la demanda i va reconèixer el dret del personal investigador del programa Ramón y Cajal a percebre els increments salarials reclamats.

Tanmateix, el Tribunal Suprem ha revocat aquesta decisió i ha desestimat la demanda, establint un criteri interpretatiu rellevant sobre la relació entre les convocatòries de finançament extern i el conveni col·lectiu aplicable al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes.

La clau de la sentència: el règim retributiu de les convocatòries

La resolució parteix de la disposició addicional cinquena del Conveni col·lectiu per al personal docent i investigador de les universitats públiques catalanes, que regula específicament el personal investigador contractat amb finançament extern.

D’acord amb aquesta previsió, les condicions laborals i retributives d’aquest personal es regeixen principalment per les establertes en la corresponent convocatòria, i només de manera subsidiària pel conveni, sempre que la retribució anual prevista sigui igual o superior a la retribució mínima fixada pel conveni.

En el cas analitzat, el Tribunal Suprem considera acreditat que les retribucions mínimes fixades a les convocatòries de Ramón y Cajal superaven, en còmput anual, les previstes a les taules salarials del conveni per al personal investigador postdoctoral. Per aquest motiu, conclou que no existeix cap vulneració del principi d’igualtat previst a l’article 14 de la Constitució espanyola, en no detectar-se una desavantatge econòmica real ni tampoc una diferència injustificada.

El Tribunal rebutja la idea que el dret a la igualtat permeti acumular automàticament les avantatges de dos sistemes retributius diferents i destaca el resultat retributiu global, i considera que les condicions analitzades eren, en conjunt, més favorables que les derivades de l’aplicació de les taules salarials convencionals.

Des de Vallbé, com a despatx especialitzat en dret laboral i assessorament al sector universitari i de la recerca, oferim assessorament i acompanyament per anticipar riscos i oferir solucions jurídiques a entitats tant privades com públiques.