El TS dona la raó a les universitats públiques

El Tribunal Suprem dona la raó a les universitats públiques en el conflicte col·lectiu plantejat pel personal investigador post doctoral. Conclou que no hi ha discriminació quan les diferències en la retribució responen a l’origen i import dels fons amb els que es finança el personal.

Des de fa anys, les universitat públiques  i el personal investigador postdoctoral han mantingut un conflicte relatiu a les condicions de treball del personal investigador postdoctoral, on conviu personal contractat en base a una convocatòria finançada externament amb personal contractat a càrrec dels fons estructurals de la Universitat. La demanda formulada per un sindicat, i acollida en primera instància per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, denunciava una situació de discriminació pel fet que aquells no meritessin determinats complements (en aquest cas els triennis), i en canvi aquests sí.

L’alt Tribunal conclou que la situació entre aquests dos col·lectius no és comparable, i per tant la disposició convencional (addicional 5ª) que regula les seves condicions retributives sense contemplar l’abonament de triennis no és constitutiva d’un tracte discriminatori (com denunciava el sindicat demandant), sinó simplement una conseqüència derivada del major salari anual que el col·lectiu d’investigadors post-doctorals amb finançament extern acostuma a tenir (per què així ho estableixen les respectives convocatòries).

Així ho ha decidit la recent sentència de la Sala Social del Tribunal Suprem, de 11/04/2025, dictada en el recurs de cassació núm. 131/2023 , de la qual destaquem el següent paràgraf:

“Pues bien, del tenor literal de la disposición adicional 5ª del convenio colectivo de aplicación se extrae que si la retribución anual establecida en la respectiva onvocatoria, considerada en su totalidad, es igual o superior a la retribución total mínima establecida en el convenio para el personal investigador, la relación del personal investigador contratado con base en convocatorias de financiación externa, se regirá por las condiciones establecidas en la respectiva convocatoria y, por lo tanto, sólo tendrán derecho a percibir los trienios reclamados cuando sus retribuciones sean inferiores a la retribución total mínima establecida en el convenio para el personal investigador.

…

Consiguientemente, conforme a esa previsión convencional, el personal investigador contratado en régimen de financiación externa que perciba retribuciones iguales o superiores a la retribución total mínima prevista en el convenio colectivo para el personal investigador, al regirse por las condiciones de la propia convocatoria, no tendrá derecho a percibir trienios.”

En definitiva, segons el Tribunal Suprem, es tracta d’aplicar el mecanisme d’absorció i compensació a què fa referència l’article 26.5 de l’Estatut dels Treballadors i la pròpia normativa convencional, que fins i tot permet l’aplicació d’aquesta tècnica entre conceptes no homogenis. Així doncs, només en el cas en què la retribució total anual d’aquest personal no arribés a la mínima establerta al Conveni col·lectiu pel personal investigador, tindrien dret al complement reclamat.

Aquesta és la conclusió a la que arriba el TS, que coincideix amb la que les Universitats demandades (a les quals VALLBÉ ha tingut l’oportunitat de defensar) sempre han defensat, en estricta aplicació de la disposició addicional 5ª del Conveni. Tenint en compte aquesta sentència és d’esperar que la resta de conflictes en què s’està debatent aquesta o similar controvèrsia, ja sigui en el sector d’Universitats o també en el de les Entitats de Recerca, es solucionin en el mateix sentit.