Principals novetats laborals de la Llei 11/2026, d’acompanyament

En el DOGC núm. 9706, de 13 de juliol, s’ha publicat la Llei 11/2026, de 9 de juliol, de mesures fiscals, financeres, administratives i del sector públic, que va entrar en vigor l’endemà de la seva publicació, amb caràcter general, d’acord amb la disposició final vuitena.

Aquesta nota complementa la nostra anàlisi de les principals novetats laborals de la Llei 10/2026, de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026, atès que ambdues normes, aprovades de manera simultània, configuren el marc normatiu aplicable al sector públic durant l’exercici 2026. Podeu consultar-la aquí.

Primer.—El Titol IV introdueix canvis en les mesures de personal de l’Administració i el sector públic.

1. Modificació del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs

Es modifica l’apartat 2 de l’article 9 de la Llei 13/2005, de 27 de desembre, del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al servei de la Generalitat, de manera que els alts càrrecs poden formar part de més de dos consells d’administració d’entitats públiques si no perceben dietes d’assistència.

2. Compatibilitat dels alts càrrecs amb la docència universitària i la recerca

Es modifica l’article 11 de la Llei 13/2005, permetent que els alts càrrecs puguin compatibilitzar el seu càrrec amb l’exercici de la docència universitària i activitats de recerca a temps parcial.

3. Ampliació dels supòsits de compatibilitat del personal al servei de l’Administració de la Generalitat

Es modifica l’article 4 de la Llei 21/1987, de 26 de novembre, d’incompatibilitats del personal al servei de l’Administració de la Generalitat de forma que amplia les opcions de compatibilitat:

Es pot autoritzar, complertes les prescripcions d’aquesta Llei, la compatibilitat del personal docent i investigador d’universitats per a ocupar un segon lloc de treball en el sector públic sanitari o de caràcter exclusivament d’investigació, en centres públics de recerca, incloent-hi l’exercici de funcions de direcció científica dins un centre o una estructura de recerca, dins l’àrea d’especialitat de llur departament universitari, i sempre que els dos llocs estiguin autoritzats com de prestació a temps parcial.

Es pot autoritzar, igualment, la compatibilitat per a l’exercici d’un segon lloc de treball o activitat a temps parcial en el sector públic cultural, llevat de la prohibició que estableix l’article 14, al personal següent:

a) Al personal funcionari i laboral de les administracions locals dels ensenyaments establerts en l’article 45 de la Llei orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació.

b) Al professorat dels cossos de catedràtics i professors d’ensenyaments artístics professionals o d’ensenyaments artístics superiors que presti servei en els centres públics que imparteixin aquests ensenyaments.

En general, es considera que aquest interès públic es dona si es tracta d’un segon lloc de treball directament relacionat amb les tasques docents que són objecte del lloc de treball principal. Es pressuposa també l’interès públic si la funció docent objecte de la segona activitat està directament relacionada amb la funció o l’activitat que es considera principal.

4. Introducció de les àrees d’especialitat i nous complements retributius

S’afegeix l’article 33 bis al Decret legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, pel qual s’introdueixen les àrees d’especialitat com a nou instrument d’ordenació del treball i es creen complements salarials per a guàrdies, nocturnitat i carrera professional.

Segon.- Altres mesures:

5. Equiparació de les parelles estables al matrimoni en les mesures de conciliació

L’article 44 modifica l’article 2.3 de la Llei 8/2006, de mesures de conciliació de la vida personal, familiar i laboral del personal al servei de les administracions públiques de Catalunya, equiparant al matrimoni les parelles estables acreditades d’acord amb el que estableix el llibre segon del Codi civil de Catalunya, relatiu a la persona i la família.

Les mesures s’apliquen tant als supòsits de filiació biològica o adoptiva com als d’acolliment permanent o preadoptiu, sens perjudici de les especialitats que estableix la llei amb relació al còmput de terminis. Mitjançant la negociació col·lectiva, aquestes mesures es poden estendre a altres modalitats d’acolliment.

6. Durada màxima dels concerts o convenis entre institucions sanitàries i universitats

L’article 129 modifica la Llei 15/1990, d’ordenació sanitària de Catalunya, afegint una disposició addicional vint-i-unena que estableix que els concerts o convenis subscrits entre les institucions sanitàries titulars de centres sanitaris, el departament competent en matèria de salut —quan es tracti d’institucions sanitàries del Sistema sanitari integral d’utilització pública de Catalunya— i les universitats del sistema universitari de Catalunya poden tenir una durada màxima de deu anys, incloses les pròrrogues.

7. Procés de canvi de règim jurídic del personal laboral fix

La disposició addicional primera estableix que el personal laboral fix que ocupi llocs de treball classificats com de naturalesa funcionarial, d’acord amb el conveni col·lectiu únic d’àmbit de Catalunya del personal laboral de la Generalitat de Catalunya, pot participar en els processos selectius de canvi de règim jurídic per accedir als cossos o escales corresponents.

El personal laboral fix que superi aquest procés selectiu i sigui nomenat funcionari de carrera extingeix automàticament el seu contracte de treball i roman en el mateix lloc que ocupava com a personal laboral fix, que haurà de ser objecte de reconversió en un lloc de treball de personal funcionari, sense cap minva retributiva.

El personal laboral fix que no participi en aquests processos o no els superi manté la seva vinculació amb l’Administració de la Generalitat, ocupant el lloc de treball que s’haurà d’extingir.

En cap cas la determinació d’un lloc de treball com a propi d’un cos o escala de personal funcionari comporta l’extinció del contracte de treball del personal laboral fix que l’ocupa, ni afecta les seves expectatives de promoció professional i mobilitat.

8. Equiparació salarial en el sistema de serveis socials

La disposició addicional tercera estableix que, en relació amb l’Acord sectorial de bases per a la construcció d’un sistema d’equiparació salarial al sistema de serveis socials de Catalunya, les entitats del sector públic que siguin creditores d’un increment del seu finançament amb caràcter finalista per a la millora de les condicions laborals dels treballadors i treballadores del sector han de tenir en compte la possibilitat d’establir adequacions retributives per aplicar els increments salarials al personal laboral, d’acord amb el que estableix l’article 25.3 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026.

9. Desplegament del conveni col·lectiu del sector públic de la recerca

La disposició addicional quarta preveu que, en relació amb el primer conveni col·lectiu autonòmic de Catalunya del sector de la recerca, i en aplicació del que estableix l’article 25.4 de la Llei de pressupostos de la Generalitat de Catalunya per al 2026, l’increment de la massa salarial s’ha de considerar una adequació singular i excepcional.

Així mateix, el Govern de la Generalitat ha d’informar anualment el Parlament de Catalunya sobre el grau d’execució i l’impacte pressupostari del conveni.